dilluns, de juliol 13, 2009

DODÓ ESCOLÀ - L'humor de Sacha Distel / Dodó Escolà II (Edigsa 1963/66)

L'HUMOR DE SACHA DISTEL (Edigsa 1963)

DODÓ ESCOLÀ II (Edigsa 1966)

CAT: Dodó Escolà va ser un cantant lleidatà que va fer-se popular a finals dels anys 50 cantant en castellà dins d'un corrent de cançó humorística, amb lletres catxondes i sense més pretensió que fer somriure l'oient. El seu èxit en castellà fou "El otorrinolaringólogo" ple de rimes esdrúixoles. Amb l'aparició al mercat discogràfic del segell Edigsa, Escolà grava dos Eps (8 temes en total) en català. En un d'ells que data del '63 canta acompanyat d'orquestra 4 temes popularitzats per Sacha Distel. Les adaptacions són de Josep M. Espinàs. Hi destaca una magnífica bossa nova que també havien enregistrat anys abans les Germanes Serrano: Tinc tunc
.
L'any 66 Dodó Escolà va tornar a gravar per a Edigsa. 4 temes més també acompanyat d'orquestra. En aquest treball sobresurt un tema amb aires llatins i impossible de cantar per la major part de castellanoparlants: Setze jutges.
.
Aquestes dues portades són un disseny del mestre Jordi Fornas, encara en actiu pintant i esculpint, tot i que ja fa anys que va deixar aparcat el grafisme.

Reverències cap al pare del concepte gràfic del segell Edigsa!!!
.
ESP: Dodó Escolà fue un cantante leridano que se hizo popular a finales de los 50. Su carrera llegó a mediados de los 60 dentro del género pop humorístico. Su éxito en castellano fue "El otorrinolaringólogo" lleno de rimas esdrújulas. Con la aparición en el mercado discográfico del sello Edigsa, Escolà graba 2 EPs (8 temas) en catalán. En el del '63 canta acompañado de orquesta 4 temes popularizados por Sacha Distel. Las adaptaciones son del escritor y miembro dels Setze Jutges, Josep M. Espinàs. En este vinilo destaca una magnífica bossa nova que también grabaron años antes las Hermanas Serrano. Ting tung. En el 66 Escolà grabó para Edigsa 4 temas más. A destacar una pieza de aires latin: Setze jutges.
Mención aparte merecen las dos portadas, obra del maestro Jordi Fornas, aún en actyivo pintando y esculpiendo, aunque ya hace años que dejó el diseño gráfico. Fornas fue el padre del concepto visual de Edigsa.
.
ENG: Dodó Escolà was a humor pop singer from Lleida, the Catalan far-west. He sung in Spanish language from 50s to mid 60s and his greatest hit was "El otorrinolaringólogo". Escolá also recorded in Catalan language two Edigsa EPs. In 1963, 4 songs made popular by Sacha Distel and adapted to Catalan by writer Josep M Espinàs. In this vinyl there's a huge bossa nova titled Tinc tunc. Listen to it on the player above. You can listen to another latin song from 1966 EP titled "Setze jutges".
The covers artwork is signed by Jordi Fornas, the Edigsa visual concept creator. He still continues painting and sculpting nowadays. Respect man!
.
Tracklist: Els cocodrils (Les crocodiles) / Tinc tunc (Ting tung) / Senyor Baró (Mr L'Baron) / Les Noies Em Fan Cas (Les Filles Moi J'aime ça) / Setze jutges / El pintxo / L'escopeta / Casolana
.


6 comentaris:

Antoni Bufarull ha dit...

Molt bones Phil!

Porto tot el matí rondant pel teu bloc. L'he conegut a través d'una entrevista que t'han fet al Punt diari (al de les comarques gironines... la resta no ho sé). Què dius que els japonesos van bojos per "lo nostre"!? Cassum Sant Benet que m'en faig creus!

Respcecte al blog... Ostres, hi tens molt de genero penjat a internet. I les explicacions són molt acurades, precises i gens enfalagoses. Et felicito veritablement tant com felicito a tots els artistes gràfics que han deleitat la meva vista amb tant meravellosos dissenys i fotos. Collons quin genero que hi havia a l'època (tot i que penso que el genero femení mai passarà de moda). Ara mateix em poso a escoltar tot el que m'he descarregat.

Ah, per cert: he trobat un parell de vinils promocionals de "mirinda" i un parell més de "Fundador"... Quina gràcia tu! I el meu pare m'ha dit que si gratem bé, encara trobarem un "comediscos" pel poble. Això seria impressionant! T'immagines anar amb "el trastet" tot escoltant vinils? Llàgrimes als ulls!

Moltes abraçades i moltes felicitats per el blog. Es una eina de documentació impressionant i un plaer per les orelles!

45rpm ha dit...

Reverències al Jordi Fornas! No sé on algú va escriure que el millor els discos d'Edigsa eren les portades. Pel que fa a això dels japonesos, fa gràcia (bàsicament perquè es pirren per tot allò que els aborígens d'aquí ignorem olímpicament i tan panxos). "La verge inútil" i "Ja estic bé així" em semblen dues de les millors cançons d'un disc de la Feliu, les quals són amb lletra i música de l'Albert Mallofré i el Lleó Borrell.
Hala!

Carmen ha dit...

Hola, Phil!
Acabo d'anar a petar al teu blog de manera accidental i t'haig de dir que m'ha interessat molt. En sèrio, se m'ha obert una mena de porta a una nova dimensió, una "Stargate" cap a la música yeyé catalana que desconeixia...

Suposo que de vegades admirem la música de dècades passades feta a altres països i desmereixem el que es feia aquí. I és un error.

En fi, felicitats pel blog i merci per compartir-lo! Aniré entrant...

Una abraçada

alex ha dit...

Gran disc l'anterior d'en Lucky Guri!

I gràcies per posar-los a l'abast de la resta de mortals.

La meva paraula de comprovació es: trachi

alex ha dit...

Per cert, enhorabona al seu alter-ego per la notícia que han donat avui a la ràdio de cara a la temporada que ve.

Quins records em queden del programa que feia a Rac1 punxant música d'ascensor.

En aquest cas la paraula de confirmació es més extranya: jlxve

Josep ha dit...

Senyor Phil, sobre l'humor musical vostè em podria ajudar a localitzar dos intérprets?

- Coses, crec que es feia dir així, "Coses" o "Jaume Coses" i que tenia cançons amb lletres com aquesta "em va ficar un cuqut a la pometa, un bon matí d'abril a la...".

- Emilio el Moro, autor de la "Chistología del cante flamenco".

A tots dos els vaig veure i escoltar en cassette a casa dels avis i dels meus pares, fa molts anys. Però per internet no n'he trobat pas res.

Moltes gràcies.